Textos breus

En les sessions dels dijous, habitualment llegim algun text breu sobre el qual es discuteix una estona. L’utilitzem per parlar de com experimentem en la nostra meditació o com ens relacionem amb el contigut del que s’ha llegit, intentant parlar sempre des d’una perspectiva personal, sense teoritzar.

Hem penjat aquí alguns d’aquests textos, disfruta’ls!


 

Quan parlem sobre la societat desperta, no ens referim a una utopia on tothom ha arribat a la realització, sinó a una cultura desenvolupada per éssers humans que coneixen la naturalesa desperta de la Bondat Fonamental, de la qual n’invoquen l’energia per obrir-se als altres. La seva motivació s’alia amb la compassió, l’amor i la saviesa. Aquesta disposició desperta no suposa cap inhibició, ja que acull i incorpora les vicissituds de la vida.

Meditem per conèixer la nostra Bondat Fonamental. Mitjançant l’estat de pau permanent (Shamatha en tibetà), aprenem a descansar intrèpidament en el nostre estat natural. Veiem el mateix que veu un ésser despert: la Bondat Fonamental és la base del nostre ser, la naturalesa de tot; és un contínu indestructible, un holograma diamantí amb infinites cares. Gràcies a la contemplació veiem que la Bondat Fonamental és buida, com el reflex del sol en una joia. Si continuem contemplant, veiem que aquest buit és vibrant i dinàmic: un desplegament alegre de pensaments, emocions i percepcions. Això és la lluminositat.

Experimentem la Bondat Fonamental quan ens relaxem profundament en la realitat de les coses, sense pretendre canviar-les.

Sakyong Mipham Rimpoche


El punt de ser guerrer és el de treballar personalment amb la pròpia situació ara, tal com és. Des del punt de vista de Shambhala, quan diem que els éssers humans som bàsicament bons, ens referim a que tenim les facultats que necessitem, de manera que no ens cal lluitar amb el nostre món. El nostre ser és bo, perquè no és una font d’agressió o queixa fonamentals. No ens podem queixar de tenir ulls, orelles, un nas i una boca. No podem redissenyar el nostre sistema psicològic, i per això, no podem redissenyar l’estat de la nostra ment. La Bondat Fonamental és el que tenim, allò de què disposem. És la situació natural que hem heredat al néixer.

Hauríem de sentir que és meravellós ser en aquest món. Com de meravellós és veure el vermell i el groc, el blau i el verd, el lila i el negre! Tots aquests colors són dins nostre. Sentim el fred i la calor, notem el dolç i l’agre. Tenim aquestes sensacions, i ens les mereixem. Són bones.

Així que el primer pas per percebre la Bondat Fonamental és apreciar el que tenim.

 Shambhala: La senda sagrada, “L’autèntic cor de la tristesa”


Quan no et culpes ni et condemnes a tu mateix, quan et relaxes i valores el teu cos i la teva ment, comences a connectar amb la noció bàsica de la Bondat Fonamental que tens dins teu. Per això és extremadament important voler-se obrir a un mateix.

Desenvolupar la tendresa cap a un mateix permet veure de manera precisa tant els propis problemes com el potencial d’un mateix. No sents que hagis d’ignorar els problemes, com tampoc exagerar el teu potencial.

Aquesta mena d’amabilitat cap a un mateix és molt necessària, perquè et dóna la base per ajudar-te a tu mateix, i als altres.

Sakyong Mipham Rimpoche